EL PIC CARLIT

Es troba en el sud dels Pirineus axials, i es tracta de la muntanya més alta de tota la Cerdanya. El pic en qüestió forma part d’un massís més o menys aïllat que, per la vessant occidental forma part de la conca del riu d’Aravó, afluent del riu Segre, mentre que la vessant oriental constitueix part del circ glacial on s’origina el riu Têt, que desemboca posteriorment a la Mediterrània.
Una d’aquestes muntanyes envoltades d’un paisatge tan fabulós que poc importa arribar al seu cim. Tal vegada lo important sigui estar a la seva ombra, envoltada d’estanys i de les seves germanes menors: el Pic Peric (2.870 m.) i el Pic de la Grava (2.679 m.).
El primer ascens documentat al Pic Carlit el realitzà el Comte Henry Russell en 1865. Aleshores ja var dir que aquest lloc era “el més bell de tots els Pirineus Mediterranis”, que “el sol és el millor amic del muntanyenc” i que “son unes muntanyes amb una gràcia femenina, amb una poesia que no tenen les muntanyes glacials, abruptes i tempestuoses del centre i del oest de tota
la cadena”.
És per això, que el Carlit, juntament amb els seus germans orientals, sobretot el Canigó, atreu a innombrables excursionistes, enamorats de la bellesa d’aquest singular paisatge.
Aquí un pot fugir dels camins sense por a perdre-se, perquè sempre tendrà com a guia el propi cim del Carlit. I veurà isards i qualque mufló. També el gall salvatge, l’àliga reial, la perdiu blanca i s’intenta reintroduir el cérvol. La pesca està àmpliament representada per les espècies habituals de truites i les repoblades a les regions lacustres.
La vegetació està condicionada per l’altitud i la formació geològica de la contrada. A les altures les coníferes, a semblança de les valls alpines, formen la majoria dels boscos.
I, a més, a la vora dels estanys serà fàcil somiar amb coses impossibles com les fades de les llegendes, i qui sap, tal vegada els qui n’estiguin capacitats podran arribar a veure-les o veure complits els seus somnis.
L’origen glacial de la zona provoca, als valls i amfiteatres, una important presència lacustre. De tots aquests miralls blaus i verds en destaquen l’estany de Les Bulloses a l’orient i l’estany de Lanós a occident.

ITINERARI:

Dijous, 20 de setembre 2007: Palma – Barcelona – Puigcerdà.

Amb tota puntualitat sortim de Palma, a les 13:55, amb el vol UX 6042 de Air Europa cap a Barcelona. Després d’una “excursió” de més de mitja hora per l’aeroport, aconseguim trobar l’autocar de la companya “Roqueta”. Ja tot a punt, sobre les 15:30 l’Albert, el xofer, li enfila cap a Puigcerdà. A les 16:35 ens aturam uns quinze minuts a les immediacions de Balsareny per estirar un poc les cames. Reprenem la marxa i a les 17:15 ens aturam a Cal Rosal a la comarca del Bergadà. Estam una mitja horeta per comprar alguns queviures i prendre un refresc. De bell nou a la carretera, després de passar el túnel del Cadí, arribam a les 18:45 a l’hotel del Prado a Puigcerdà.
Ja acomodats a l’hotel, i com que era un poc prest, decidim visitar Puigcerdà. Ens passejam per l’Estany i el parc Schierbeck per continuar cap el centre històric. Arribam al Mirador, prop de la plaça de l’Ajuntament, amb una curiosa escultura d’un cap de cavall i des d’on contemplam una bella posta de sol.
I com que el temps passa molt aviat, ja s’ha fet hora de tornar a l’hotel per sopar. Crema de ceps, trinxat de Cerdanya, llucet frit i gelat de vainilla n’ha estat el menú. I que millor per fer la digestió que una passejada per Bourg Madame, just passant la frontera francesa.

Divendres, 21 de setembre 2007: Puigcerdà – Llívia – L’Angustrina – Hotel/Refugi de Bones Hores.

A les 09:05 sortim de l’hotel del Prado, després d’una bona berenada. Feim una breu aturada a Llívia, entre les 09:15 i les 09:30, per comprar pa i queviures. A les 09:40 arribam a l’Angustrina, on comença l’itinerari a peu d’aquesta jornada, que és el següent:

09:40 Camí de l’Angustrina	15:50 Estany Llarg 16:05
10:45 Capella de Sant Martí d’Envalls 11:15	16:25 Estany del Racó
11:55 Pont “megalític” de la Casa Blanca 12:15	16:40 Xalet / Refugi de les Bulloses 17:10
13:15 Pausa 13:25	17:20 Estany / Embassament de les Bulloses
13:55 Estany de la Pradella (dinar) 15:05	17:25 Hotel / Refugi les Bones Hores
15:15 Estany Negre 15:35

L’hotel les Bones Hores s’assembla al paisatge que l’envolta, La pedra tranquil·litzadora de la seva façana orienta cap al sud totes les seves habitacions i amaga per darrera un aspecte rústic i un confort a l’encant muntanyenc.
En una sala ample d’aspecte rústic feta de pedra de la comarca amb llar de foc, el Xef us proposa les seves nombroses especialitats catalanes i graellades amb llenyes (graellades de carn, mitjana de bou, botifarres, costelles....). És una cuina muntanyenca a base de productes del país triats pel nostre xef.
Però, el menú que ens serviren per sopar no s’ajustà de cap manera a aquesta publicitat: brou de peix ? amb pa torrat, galtes de porc amb patata bullida, colflori i ceba confitada i pastís de gerdons.

A l’exterior la temperatura havia baixat molt, estàvem a 2.050 metres, i ens estimarem més fer una bona tertúlia abans d’acabar aquesta jornada, que amb una durada de 07:45 hores, 04:40 hores de marxa efectiva i 03:05 hores de pauses, ja se’ns havia fet suficientment llarga. El nostre amic i company d’aventura, Tomeu Payeras, em va passar les següents dades del seu podòmetre:

Passes: 27627; distància: 16,57 kilòmetres; promig: 3,9 km./h.

Dissabte, 22 de setembre 2007: Hotel les Bones Hores – Pic Carlit – Hotel les Bones Hores – Puigcerdà.

A les 09:00 hores, després de la corresponent berenada, sortim de l’hotel les Bones Hores per intentar de culminar l’aventura que ens ha duit fins aquí: assolir el cim del Pic Carlit.
Així que amb les cares somrients i ben animats, encara que el dia estava ennigulat, començam la marxa per un tirany ben traçat i ben senyalitzat, just a la vora de l’hotel/refugi, i que es dirigeix cap al massís del Carlit. Si bé els nombrosos camins que comuniquen els estanys de la regió ens poden despistar una mica, en qualsevol cas arribarem sense problemes al peu de la muntanya, ben visible una vegada hem sortit del bosc que envolta l’estany de les Bulloses.
L’itinerari passa successivament entre els estanys del Viver i Negre, i després entre els de La Comassa i Sec, deixant més a l’esquerra l’estany Llat, per continuar entre els estanys Llong i Vallell.
És curiós, però aquesta zona amb tanta d’aigo, s’anomena “Desert del Carlit”. Serà perquè a l’hivern tot aquest altiplà queda cobert per un gran mantell de neu convertint-lo en un desert blanc ?
Seguim el tirany que s’ajunta amb el camí que passa per l’estany dels Sobirans. Començam, ara, a remuntar la vall travessant algunes rossegueres i pujant en diagonal esquerra. Travessam el torrent i pocs metres més amunt trobam l’estanyol Gelat Sobirà. Tornam a creuar el torrent per pujar en direcció sud, amb la pendent de cada cop més forta, al coll Colomer, situant-nos
així a la carena SE del pic. Seguim l’ascens per un caminoi ben marcat que primer per un ressalt herbós i després pel bell mig del roquissar, remunta la cresta, amb alguns passos que requeriran tota la nostra atenció i a on haurem de fer servir les mans, fins a deixar-nos a l’enforcadura que separa les dues puntes del pic. Coronam primer la punta sud, la més alta.

SON LES 13:26 HORES I HEM FET CIM A 2.921 METRES !!!

Entre tant els niguls ja cobrien casi tot el cel i algunes boires més baixes ens impedien, en alguns moments, de contemplar l’immens panorama. Ens dirigim al cim nord, lleugerament més baix. Relació d’alguns dels cims i estanys que es poden veure des de el més alt del Pic Carlit:

Pic Petit Peric	Estany Baix
Pica d’Estats	Estany de la Llosa
Pic de Sant Bartomeu d’Andorra	Petit Estany Blau
Puigpedrós	Estany Blau
Tossa Plana de Lles	Estany de la Grava
Pic Coma d’Or	Estany de Rouzet
Pic Puigpedrós de Lanós	Estany de Lanósv
Puig de Coll Roig	Estany del Racó
Puig d’Envalira	Estanyol Gelat Sobirà
Puig Rocacolom	Estany dels Sobirans
Pic Fontnegre	Estany de Trebens
Puigmal	Estany de Castellà
Tossa d’Alp	Estany de les Dugues
Puigllançada	Estany de Vallell
Moixeró	Estany Llong
Pedraforca	Estany Llat
Cadí	Estany de la Comassa
Pic de la Grava	Estany Sec
Puig Peric	Estany del Viver
	Estany Negre

Efectuam la baixada pel mateix itinerari fins al camí de l’Estany dels Sobirans. Els niguls es tornaven amenaçadors. Per recuperar forces feim una pausa a l‘Estanyol Gelat Sobirà. Però, a penes si poguérem estar uns vint minuts, ja que començar a ploure amb ganes. Així que, replegam les coses ràpidament i partim. Ens desviam i passam per l’Estany dels Sobirans, l’Estany
de Trebens, l’Estany de Castellà i l’Estany de les Dugues. Entre l’Estany del Viver i l’Estany Negre ens ajuntam amb el camí d’anada del matí i arribam a l’hotel / refugi de les Bones Hores, sense la més mínima pausa. Els horaris parcials d’aquesta ruta han estat els següents:

09:00 Les Bones Hores	13:26 Cim del Pic Carlit 13:50
09:45 Estany de La Comassa 09:50	13:55 Segon Cim 14:05
10:15 Desert del Carlit 10:25	14:40 Estanyol Gelat Sobirà (dinar) 15:00
10:55 Encreuament Estany dels Sobirans 11:05	15:45 Encreuament Estany dels Sobirans
11:55 Estanyol Gelat Sobirà 12:10	17:40 Les Bones Hores 18:20
	18:30 Presa de Les Bulloses (Autocar a Puigcerdà)

Els horaris totals d’avui queden així: durada de l’excursió 09:30’; marxa efectiva 07:20’; pauses 02:10’.
Novament, en Tomeu Payeras m’ha passat les dades del seu podòmetre.
Son aquestes:
Passes: 17871; distància: 10,92 Km.; promig: 2,3 km./h

Cansats, però satisfets, a les 19:25 arribam a l’hotel del Prado. El sopar d’avui ha consistit en una vichyssoise, unes croquetes El Prado, bistec a la graella i pastissos variats. Amb una bona tertúlia per comentar tot el que hem passat avui acabam aquesta dura i llarga jornada.

Diumenge, 23 de Setembre 2007: Puigcerdà – Llívia – Llo – Puigcerdà – Barcelona – Palma.

Com a epíleg d’aquesta expedició, ja complit l’objectiu, visitam Llívia, on a més, compram alguns records. Continuam cap el pintoresc poble de Llo per prendre un reconfortant bany al balneari d’aigües termals i sulfuroses. Entre els brolls, bombolles i cascades i l’aigua a diferent temperatura hem quedat “nous”. Ens ha fuit tot el cansament i l’esbraonament que ens pogués
quedar d’ahir. Deixam les termes de Llo per tornar a l’hotel del Prado a dinar.
Per celebrar la seva jubilació, Toni Roca ens obsequia amb un extraordinari dinar compost pels següents plats:
Entrants: Pa amb tomàquet, croquetes, rovellons, calamar a la romana, suquet de peix, rostit de xai de la Cerdanya i tiramisú. Tot això, ben regat amb vi i cava de la regió.

I ja no queda altre remei que posar rumb a Barcelona. Això si, fent una aturadeta a Guardiola de Berguedà per visitar el mercat de bolets.
Novament amb tota puntualitat, a les 22:45, el vol UX 6103 de Air Europa, ens deixa a Palma on donam per acabada aquesta expedició.

MIGUEL CIRER