UN DIJOUS AMB EL FOMENT
;)
barranc de Biniaraix
Miquel Company
|
;)
torrent de l'Ofre
Miquel Company
|
;)
salt d'aigo
Miquel Company
|
;)
salt d'aigo
Miquel Company
|
;)
pont damunt es barranc
Miquel Company
|
;)
Biniaraix
Miquel Company
|
;)
col d'en Cer i s'Estret
Miquel Company
|
;)
sense comentaris
Miquel Company
|
;)
valents després del...
Miquel Company
|
;)
aigo a n'es torrent
Miquel Company
|
;)
es nom el diu tot
Miquel Company
|
;)
torrent de l'Ofre
Miquel Company
|
;)
Es Cornadors
Miquel Company
|
;)
Es Cornadors
Miquel Company
|
;)
Racó d'en Pruna
Miquel Company
|
;)
ca'n Silles i Puig...
Miquel Company
|
;)
rentadors, Biniaraix
Miquel Company
|
;)
canal d'aigo
Miquel Company
|
Sospitant que hi hauría gresca,
em vaig apuntar a l'excursió del Dijous amb el Foment,
(cosa que no puc fer habitualment
per allò de que no diguin que sempre estic de juguesca).
El dia no era gaire bo,
però com que no sentien ni un tró
i qualcú va dir que no duia malícia el temps
de cap a Sóller partirem tots els valents.
A Biniaraix començàrem junt amb els que ja eren allà,
i denou fórem els que començarem a pujar.
Travessàrem el torrent de l'Ofre
que anava ja content
i a la cruïlla del camí vell ens aturàrem per apagar sa talent.
Després d'una mossegada, uns partiren per arribar aviat,
i els altres per tenir mes bona cama
s'enfilaren per l'altre costat.
Arribats al punt mes alt, la vista era hermosa,
per damunt, els Cornadors, el petit, i el gran més alt.
Abaix, la vall de Sóller i les cases de Biniaraix.
Seguirem de cap al racó on hi ha el salt d'en Catí,
que duia bona aigua que dins el Gorg queia per la canal.
D'allà cap a Can Silles, on ja havien arribat els primers
les trobàrem vora la foganya engrescats amb s'escambrí.
Però no vos penseu que tot va acabar aquí.
Tres o quatre pujaren a veure s'ull de sa font des Verger.
I tanta d'aigua duia, que no ho pogueren fer.
Mentres, els altres pels voltants, admiraven la natura
que per aquesta contrada està a gran altura.
A l'hora de dinar, abans, un bon vermut prenguèrem
i a bona hora tots a taula ens asseguerem,
i dinarem, i beguerem.
Acabant, el cel ens envejà i li amollà.
Llamps i trons, quina aiguada... a n'es torrent!
Ens despedirem d'en Gori i la neboda
que ens feren de cuiners i ens cuidaren tot el temps
Cap a Biniaraix li acopàrem els denou valents.
Capolines i paraigües, a poc a poc i sense presses
les escales del camí baixàrem
i contents al poble arribàrem
per haver passat un dia
dins sa muntanya bravia
per recordar més envant els vespres.
Perquè quedi constància he fet aquest escrit
i si a qualcú ho sentiu millor contar
no sé si vos dirà de què vàrem dinar.
Si ho voleu saber, un altre pic vos apuntau
i ho podreu espigolar.
Auido!
Barranc de Biniaraix, 25 d'Octubre de 2007.
Toni Cabalgante
P.D. D'excursions, no en surten dues d'iguals. Ho sabieu?