Pujada Mont Blanc de Tacul
4.250 Metres, el 25-06-09
SOM EN TONI PONS I EN XISCO HERNÁNDEZ QUE ENS DIRIGIM A CHAMONIX PER PUJAR AL MONT BLANC DE TACUL UNA FITA QUE FA MÉS D’ UN ANY QUE EN PARLAM I ARA HA ARRIBAT EL MOMENT. ESPERAM QUE TOT VAGI BÉ, ESTAM MOLT IL-LUSIONATS.
SÓN LES 7 I ARRIBAM A CHAMONIX A L’APARCAMENT DAVORA EL FUNICULAR QUE ENS PUJARÀ A “L’AGUILLE DU MIDI.” (3.840 METRES), ESPERAM EL GUIA QUE HEM CONTRACTAT PER FER LA PUJADA, MENTRES, ENS POSAM LES POLAINES. LES BOTES ENS LES HEM POSADES AL COTXE, SÓN BOTES RÍGIDES, PER ANAR PER LA NEU I QUE LES HEM LLOGADES A UNA TENDA DE MONTHEY, (SUÏSSA), JUNTAMENT AMB ELS GRAMPONS I UN PIOLET PER A CADA UN.
A L’INSTANT VE EL GUIA CAP A NOSALTRES I ENS PRESEMTAM, ES DIU; MICHEL SCHNEIDER, ÉS UN HOME MADUR DE CARA CURTIDA PEL SOL D’ ALTA MUNTANYA (NO PEL DE PLATJA), ENS SEMBLA UN VETERÀ EXPERIMENTAT, (DESPRÉS ENS VA DIR QUE TENIA 52 ANYS).
COMPRAM ELS TIQUETS (40€) I PUJAM.
LA PUJADA ES D’UNS 20 MINUTS, FENT UN TRANSBORD A UN ALTRE FUNICULAR. ARRIBAM A DALT, L’AGUILLE DU MIDI ( 3.840 METRES), BAIXAM PER UNA ESCALA DOS PISOS MÉS ABAIX I ARRIBAM A LA SORTIDA PER UNA ESPÈCIE DE COVA GLAÇADA, AMB UN TÚNEL FINAL I UN LLETRERO QUE PROHIBEIX EL PAS DELS PEATONS. A PARTIR D’AQUÍ RES ESTÀ AGARANTIT. ENS POSAM ELS GRAMPONS I EN MICHEL ENS ENCORDA A TOT TRES. A LES VUIT I MITJA COMENÇAM LA BAIXADA PER UNA CRESTA IMPRESSIONANT AMB ESPECTACULARS CAIGUDES DE CENTENARS DE METRES A MÀ DRETA I ESQUERRA AMB UNA AMPLÀRIA DE MENYS D’UN METRE. ACOLLONANT. ( COMENÇAM BÉ).
POC MÉS D’UNA HORA I ENS TROBAM A “ LA VALLEÉ BLANCHE” QUE JUNT A LA GLACERA, “DU GEANT”, FORMEN “LA MER DE GLACE.”
ENS TROBAM A 3.450 m ( O SIGUI, HEM BAIXAT 400m I ENS QUEDEN PUJAR-NE 800 m FINS ALS 4.250 m QUE TÉ EL MONT BLANC DE TACUL).
DESPRÉS DE DESCANSAR UN POC, MENJAR I BEURE, POCA COSA, NO ES POT MENJAR NI BEURE MOLT JA QUE L’ESTÓMAC NO ESTÀ PER FER DIGESTIÓ.
COMENÇAM A PUJAR, EN MICHEL DEVANT ENS MARCA EL PAS, TAMBÉ ENS RECOMANA FER LES PASSES CURTES I LENTES, I RESPIRACIONS PROFUNDES.
ÉS UNA PUJADA AL PRINCIPI SUAU, PERÒ EN POC TEMPS ES FA MOLT FORTA.
PUJAM AMB ZIGAZAGUES MENYS A TROSSOS QUE EL PENDENT ÉS DEL 50% HA ON HI PUJAM EN LÍNIA RECTA.
POC MÉS D’UNA HORA I MITJA ENS ATURAM UN POC I ENS GIRAM, JA TENIM L’AGUILLE DE MIDI , QUASI A LA NOSTRA ALTURA I JA HEM SUPERAT EL PETIT REFUGI; LE CÓSMIQUE (3.615 m); SITUAT ENTRE LA VALL BLANCHE I L’AGUILLE.
SEGUIM LA PUJADA, HO FEIM A POC A POC I FENT LES RESPIRACIONS PROFUNDES.
UNA HORA MÉS TARD, ARRIBAM A LESPATLLA, A ON ES FA UN POC MÉS SUAU, (ÉS UN DIR, AQUÍ NO HI HA RES FÀCIL TOT ES DUR).
ENS TROBAM MÉS AMUNT QUE L’AGUILLE I A PROP DELS 4.000 m . EL PAISATGE ÉS MERAVELLÓS AMB UN CEL BLAU I NET. A LA NOSTRA DRETA TENIM EL MONT BLANC, (4.808 m.) I UN POC MÉS A PROP EL MONT MAUDIT (4.465 m), FANTÀSTIC, QUASI NO EM PUC CREURE D’ESTAR AQUÍ A DALT.
SEGUIM LA’SCENSIÓ QUE CADA VEGADA ES FA MÉS PESADA I DURA. TREIM FORCES DE NO SÉ ON, PERÒ SEGUIM. SEMPRE RESPIRANT PROFUNDAMENT. OMPLINT A FONS ELS PULMONS.
ARRIBAM QUASI A DALT, ON ENS FALTEN UNS TRENTA METRES DE PUJADA, ARA ENS ENDINSAM PER UNES ROQUES I ENTRE ELLES GEL. MOLT COMPLICAT, FEIM SERVIR EL PIOLET I AFERRANT-NOS PER LES ROQUES, ASSOLIM EL DARRER OBSTACLE. A DALT HI HA UNA PETITA CREU DE FERRO. EN TONI I JO ENS FELICITAM UN POC EMOCIONATS PER HAVER-HO ACONSEGUIT, CONSCIENTS DE LES DIFICULTATS QUE HEM SUPERAT PERÒ, ARA SOM A DALT.
FEIM UNES QUANTES FOTOS (HAURÍEM D’HAVER-NE FETES MÉS, PERÒ ESTAM CANSATS I FA MOLT DE FRET).
VEIM ABAIX, (QUASI NO S’HI VEU,) L’AGUILLE DE MIDI.
TENIM EL MONT BLANC A 558 m D’ALTURA, MAJESTUÓS DAVANT NOSALTRES, ÉS UNA MARAVELLA. UNA LLÀSTIMA HAVER DE BAIXAR.
UNS QUINZE MINUTS MÉS I COMENÇAM LA BAIXADA, UN POC COMPLICADA PEL GEL QUE HI HA ENTRE LES ROQUES.
LA BAIXADA ES FA MÉS RÁPIDA. QUAN ARRIBAM AL LLOC MÉS EMPINAT UN 50% DE DESNIVELL, T’IMPRESSIONA UN POC, TENS 300m QUASI VERTICALS DEVANT. EN MICHEL ARA ES POSA DARRERA, DU DOS PIOLETS I EN CLAVA UN FENT SERVIR L’ALTRE COM A MARTELL, PASSANT LA CORDA DONANT DUES VOLTES I ENS VA DONANT CORDA MENTRES NOSALTRES BAIXAM UNS 20 METRES, UNA VEGADA I UNA ALTRA FINS ARRIBAR A LA PART MENYS EMPINADA QUE BAIXAM FENT ZIGAZAGUES, FINS ARRIBAR A “LA VALLEÉ BLANCHE.”
DESCANSAM UN POC, ENS SEIM DAMUNT LA MOTXILLA.
AQUÍ LES FORCES JA ESTAN MOLT MINSES I ENS FALTA UNA PUJADA DE 400m FINS A L’AGUILLE DE MIDI, AIXÒ TAL VEGADA SERÀ EL MÉS DIFÍCIL. ENS ATURAM DUES VEGADES MÉS ABANS D’ARRIBAR A DALT.
UNS QUINZE MINUTS ABANS D’ARRIBAR A DALT ENS ENVOLTA UNA ESPESSA BOIRA I CAU QUALQUE PETIT GRA DE CALABRUIX.
PER LA BOIRA NO ENS FA RES, AIXI NO VEIM LES GRANS CAIGUDES A DRETA I ESQUERRA.
UN DARRER ESFORÇ I ARRIBAM A LA COVA DE GEL.
¡¡¡HO HEM ACONSEGUIT.!!! ENHORABONA TONI.
DONAM LES GRÀCIES A N’EN MICHEL JA QUE SENSE ELL NO HO HAGUÉSIM ACONSEGUIT.
DESPRES DE FER UNAS FOTOS A L’ANTRADA DE LA COVA DEL GEL Y LLEVARNOS ELS GRAMPONS Y LAS CORDAS ENS DESPEDIM D’AQUEST INOLVIDABLE LLOC.
XISCO HERNANDEZ
GRUP EXCURSIONISTA DEL FOMENT DE TURISME DE MALLORCA
SÓN LES 7 I ARRIBAM A CHAMONIX A L’APARCAMENT DAVORA EL FUNICULAR QUE ENS PUJARÀ A “L’AGUILLE DU MIDI.” (3.840 METRES), ESPERAM EL GUIA QUE HEM CONTRACTAT PER FER LA PUJADA, MENTRES, ENS POSAM LES POLAINES. LES BOTES ENS LES HEM POSADES AL COTXE, SÓN BOTES RÍGIDES, PER ANAR PER LA NEU I QUE LES HEM LLOGADES A UNA TENDA DE MONTHEY, (SUÏSSA), JUNTAMENT AMB ELS GRAMPONS I UN PIOLET PER A CADA UN.
A L’INSTANT VE EL GUIA CAP A NOSALTRES I ENS PRESEMTAM, ES DIU; MICHEL SCHNEIDER, ÉS UN HOME MADUR DE CARA CURTIDA PEL SOL D’ ALTA MUNTANYA (NO PEL DE PLATJA), ENS SEMBLA UN VETERÀ EXPERIMENTAT, (DESPRÉS ENS VA DIR QUE TENIA 52 ANYS).
COMPRAM ELS TIQUETS (40€) I PUJAM.
LA PUJADA ES D’UNS 20 MINUTS, FENT UN TRANSBORD A UN ALTRE FUNICULAR. ARRIBAM A DALT, L’AGUILLE DU MIDI ( 3.840 METRES), BAIXAM PER UNA ESCALA DOS PISOS MÉS ABAIX I ARRIBAM A LA SORTIDA PER UNA ESPÈCIE DE COVA GLAÇADA, AMB UN TÚNEL FINAL I UN LLETRERO QUE PROHIBEIX EL PAS DELS PEATONS. A PARTIR D’AQUÍ RES ESTÀ AGARANTIT. ENS POSAM ELS GRAMPONS I EN MICHEL ENS ENCORDA A TOT TRES. A LES VUIT I MITJA COMENÇAM LA BAIXADA PER UNA CRESTA IMPRESSIONANT AMB ESPECTACULARS CAIGUDES DE CENTENARS DE METRES A MÀ DRETA I ESQUERRA AMB UNA AMPLÀRIA DE MENYS D’UN METRE. ACOLLONANT. ( COMENÇAM BÉ).
POC MÉS D’UNA HORA I ENS TROBAM A “ LA VALLEÉ BLANCHE” QUE JUNT A LA GLACERA, “DU GEANT”, FORMEN “LA MER DE GLACE.”
ENS TROBAM A 3.450 m ( O SIGUI, HEM BAIXAT 400m I ENS QUEDEN PUJAR-NE 800 m FINS ALS 4.250 m QUE TÉ EL MONT BLANC DE TACUL).
DESPRÉS DE DESCANSAR UN POC, MENJAR I BEURE, POCA COSA, NO ES POT MENJAR NI BEURE MOLT JA QUE L’ESTÓMAC NO ESTÀ PER FER DIGESTIÓ.
COMENÇAM A PUJAR, EN MICHEL DEVANT ENS MARCA EL PAS, TAMBÉ ENS RECOMANA FER LES PASSES CURTES I LENTES, I RESPIRACIONS PROFUNDES.
ÉS UNA PUJADA AL PRINCIPI SUAU, PERÒ EN POC TEMPS ES FA MOLT FORTA.
PUJAM AMB ZIGAZAGUES MENYS A TROSSOS QUE EL PENDENT ÉS DEL 50% HA ON HI PUJAM EN LÍNIA RECTA.
POC MÉS D’UNA HORA I MITJA ENS ATURAM UN POC I ENS GIRAM, JA TENIM L’AGUILLE DE MIDI , QUASI A LA NOSTRA ALTURA I JA HEM SUPERAT EL PETIT REFUGI; LE CÓSMIQUE (3.615 m); SITUAT ENTRE LA VALL BLANCHE I L’AGUILLE.
SEGUIM LA PUJADA, HO FEIM A POC A POC I FENT LES RESPIRACIONS PROFUNDES.
UNA HORA MÉS TARD, ARRIBAM A LESPATLLA, A ON ES FA UN POC MÉS SUAU, (ÉS UN DIR, AQUÍ NO HI HA RES FÀCIL TOT ES DUR).
ENS TROBAM MÉS AMUNT QUE L’AGUILLE I A PROP DELS 4.000 m . EL PAISATGE ÉS MERAVELLÓS AMB UN CEL BLAU I NET. A LA NOSTRA DRETA TENIM EL MONT BLANC, (4.808 m.) I UN POC MÉS A PROP EL MONT MAUDIT (4.465 m), FANTÀSTIC, QUASI NO EM PUC CREURE D’ESTAR AQUÍ A DALT.
SEGUIM LA’SCENSIÓ QUE CADA VEGADA ES FA MÉS PESADA I DURA. TREIM FORCES DE NO SÉ ON, PERÒ SEGUIM. SEMPRE RESPIRANT PROFUNDAMENT. OMPLINT A FONS ELS PULMONS.
ARRIBAM QUASI A DALT, ON ENS FALTEN UNS TRENTA METRES DE PUJADA, ARA ENS ENDINSAM PER UNES ROQUES I ENTRE ELLES GEL. MOLT COMPLICAT, FEIM SERVIR EL PIOLET I AFERRANT-NOS PER LES ROQUES, ASSOLIM EL DARRER OBSTACLE. A DALT HI HA UNA PETITA CREU DE FERRO. EN TONI I JO ENS FELICITAM UN POC EMOCIONATS PER HAVER-HO ACONSEGUIT, CONSCIENTS DE LES DIFICULTATS QUE HEM SUPERAT PERÒ, ARA SOM A DALT.
FEIM UNES QUANTES FOTOS (HAURÍEM D’HAVER-NE FETES MÉS, PERÒ ESTAM CANSATS I FA MOLT DE FRET).
VEIM ABAIX, (QUASI NO S’HI VEU,) L’AGUILLE DE MIDI.
TENIM EL MONT BLANC A 558 m D’ALTURA, MAJESTUÓS DAVANT NOSALTRES, ÉS UNA MARAVELLA. UNA LLÀSTIMA HAVER DE BAIXAR.
UNS QUINZE MINUTS MÉS I COMENÇAM LA BAIXADA, UN POC COMPLICADA PEL GEL QUE HI HA ENTRE LES ROQUES.
LA BAIXADA ES FA MÉS RÁPIDA. QUAN ARRIBAM AL LLOC MÉS EMPINAT UN 50% DE DESNIVELL, T’IMPRESSIONA UN POC, TENS 300m QUASI VERTICALS DEVANT. EN MICHEL ARA ES POSA DARRERA, DU DOS PIOLETS I EN CLAVA UN FENT SERVIR L’ALTRE COM A MARTELL, PASSANT LA CORDA DONANT DUES VOLTES I ENS VA DONANT CORDA MENTRES NOSALTRES BAIXAM UNS 20 METRES, UNA VEGADA I UNA ALTRA FINS ARRIBAR A LA PART MENYS EMPINADA QUE BAIXAM FENT ZIGAZAGUES, FINS ARRIBAR A “LA VALLEÉ BLANCHE.”
DESCANSAM UN POC, ENS SEIM DAMUNT LA MOTXILLA.
AQUÍ LES FORCES JA ESTAN MOLT MINSES I ENS FALTA UNA PUJADA DE 400m FINS A L’AGUILLE DE MIDI, AIXÒ TAL VEGADA SERÀ EL MÉS DIFÍCIL. ENS ATURAM DUES VEGADES MÉS ABANS D’ARRIBAR A DALT.
UNS QUINZE MINUTS ABANS D’ARRIBAR A DALT ENS ENVOLTA UNA ESPESSA BOIRA I CAU QUALQUE PETIT GRA DE CALABRUIX.
PER LA BOIRA NO ENS FA RES, AIXI NO VEIM LES GRANS CAIGUDES A DRETA I ESQUERRA.
UN DARRER ESFORÇ I ARRIBAM A LA COVA DE GEL.
¡¡¡HO HEM ACONSEGUIT.!!! ENHORABONA TONI.
DONAM LES GRÀCIES A N’EN MICHEL JA QUE SENSE ELL NO HO HAGUÉSIM ACONSEGUIT.
DESPRES DE FER UNAS FOTOS A L’ANTRADA DE LA COVA DEL GEL Y LLEVARNOS ELS GRAMPONS Y LAS CORDAS ENS DESPEDIM D’AQUEST INOLVIDABLE LLOC.
XISCO HERNANDEZ
GRUP EXCURSIONISTA DEL FOMENT DE TURISME DE MALLORCA
;) |
;) |
;) |
;) |
;) |
;) |
;) |
;) |
;) |
;) |
;) |