PARQUE NATURAL SIERRA DE GRAZALEMA
Amb un grup de 22 persones, alegres i entusiastes, comandades per en Xisco Hernàndez i en Toni Cabalgante, partirem el dia 28 d’abril amb destí a Sevilla. A mitjan horabaixa arribarem a l’hotel rural “Fuerte Grazalema”, situat en un paratge idíl·lic, entre alzines sureres, a uns quatre quilòmetres del poble de Grazalema. Per gentilesa del xofer de l’autocar, visitarem el poble abans de sopar.
El sendemà, diumenge, es presentaren en Rafa i en Lluís, els nostros guies locals, i ens dirigirem al poble de Benaocaz, punt d’inici de la marxa. L’objectiu era el “Salto del Cabrero” a on arribarem després de travessar el “Arroyo del Pajaruco” i pujar el “Puerto de Don Fernando”. A destacar les impresionants peònies que hi havia per aquesta contrada.Dues hores més de marxa ens situaren al Puerto del Boyar, lloc on férem la pausa per recuperar forces. Ja recuperats, ens enfilarem al Puerto de Las Presillas per tornar a Benaocaz, passant abans per la Fuente del Dornajo i Casa Fardela.
El dilluns, dia 30, el dedicarem a la “Ruta de los Pueblos blancos”. La primera aturada va esser a Villaluenga del Rosario. Després de la visita al poble, passarem per la formatgeria on la majoria del grup va comprar els exquisits formatges “payoyos” de llet de cabra. Entre tant començar a ploure. Les visites a Benaocaz i Ubrique, a causa de la pluja, se suspengueren.
Arribam, així, a Arcos de la Frontera. Ja havia deixat de ploure, hi aprofitam per fer una acurada visita. Tot seguit, al restaurant “Mesón de La Molinera”, a la vora de l’embassament d’Arcos, gaudirem d’un esplèndid dinar.
Panxa plena li enfilam cap a Ronda. Poble travessat pel riu Guadalevín que ha obert un impressionant canó, el cèlebre “Tajo de Ronda”. Ens passejarem per tot aquest entorn, molt especialment pel “Puente nuevo i el Puente viejo”, visitant també la singular Plaça de Toros i la Catedral.
Ja som a dimarts, primer de maig. El clima no amenaça pluja. Ens espera el “pinsapar” i cap allà que anam amb en Rafa i en Lluís. Passam els tràmits a la caseta de control del Parque Natural Sierra de Grazalema, i començam l’ascens al Puerto de las Cumbres – 1260 m. - , on arribam amb una bona suada. Pel vessant de llevant de la Sierra de las Cumbres s’estén l’immens bosc de pinsapos – El Pinsapar - , que travessam en unes dues hores. Hem arribat al Puerto del Pinar, lloc escollit per dinar i des de on veim una fantàstica vista retrospectiva del bosc que acabam de travessar.
El “pinsapo (abies alba)”, és una varietat endèmica d’avet que únicament creix per aquestes contrades de les províncies de Cadis i Màlaga.
Dues hores més de camí ens deixen a Benamahoma, final d’aquesta ruta i a on ens sorprèn el naixement del riu "Majaceite".
El temps passa molt aviat i ja som al dia de tornada. Sortim de Grazalema amb pluja i arribam a Sevilla amb més pluja, després de patir una retenció per l’autopista. Així i tot, ens passejam pel barri de Santa Cruz i visitam los Reales Alcazáres i la Catedral. Al restaurant El Cabildo ens han servit un bon dinar i ja amb algunes presses partim cap a l’aeroport i acabar aquest viatge.
Resumint, entre “pinsapos”, somriures i paisatges hem passat cinc dies meravellosos amb un grup molt ben avingut.
;)
Tajo de Ronda
Miquel Cirer
|
;)
Tajo de Ronda
Miquel Cirer
|
;)
De camí al "Pinsapar"
Miquel Cirer
|
;)
Pinsapo(Abies alba)...
Miquel Cirer
|
;)
Pinsapo(abies alba)...
Miquel Cirer
|
;)
Grazalema i Hotel...
Miquel Cirer
|
;)
Salto del Cabrero
Miquel Cirer
|
;)
Quejigo (Querqus...
Toni Ramon
|
;)
Arcos de La Frontera
Miquel Cirer
|
;)
Grazalema
Miquel Cirer
|
;)
Alzina surera...
Miquel Cirer
|
;)
Cabras "payoyas"
Miquel Cirer
|
;)
Puerto de Don Fernando
Miquel Cirer
|
;)
Peonia broteroi
Miquel Cirer
|
| Autor | Miquel Cirer / Encarnita Cormenzana (mcirerorsinger@ono.com) |